QUÈ ÉS?
L'Osteopatia és una disciplina terapèutica basada en l'anatomia i fisiologia del cos humà que interrelaciona tots els sistemes que el formen. Formada pel cirurgià Andrew Taylor Still l'any 1874 a EEUU. La primera Escola d'Osteopatia data de l'any 1892 a EEUU.
Té una visió holística bio-medico-psico-social.
El nostre organisme està autoregulat per diferents sistemes: sistema nerviós, circulatori i limfàtic. Un desequilibri d'un o diversos sistemes pot desencadenar un procés patològic.
L'Osteopatia estudia la funció dels diferents teixits i els canvis i la correlació entre ells. A cada sessió es fa un diagnòstic per identificar i tractar les disfuncions i s'utilitzen tècniques manuals que s'han anat desenvolupant durant més d'un segle.
OBJECTIUS:
- Normalitzar les funcions alterades i restablir un equilibri entre els teixits en disfunció
- Facilitar l’autoregulació de l'organisme
- Reduir o eliminar els símptomes i la presa de medicaments
- Facilitar la restauració de la postural
L'Osteopatia està formada per les parts: estructural, visecral i cranial.

OSTEOPATIA ESTRUCTURAL
Fa referència al Sistema musculoesquelètic (ossos, músculs, lligaments i teixit connectiu).
S'apliquen diverses tècniques molt variades i adaptades a cada disfunció, a cada teixit i a cada pacient.
Tècniques manuals utilitzades: thrust (alta velocitat), estiraments musculars i fascials, bombeig, energia muscular, inhibició de punts dolorosos (punts gallet)...
OSTEOPATIA CRANIAL
S'utilitzen tècniques manuals per millorar la micromobolitat entre les sutures del crani i la relació craneo-sacra.
Algunes conseqüències d’alteracions posturals, traumatismes, desequilibris musculars etc, poden afectar als nervis cranials, arteries, glàndules i altres teixits que passen pels orificis cranials o a l'interior d'aquest, podent provocar:
Neuràlgies, dificultats de visió, audició, migranyes, vertígens, alteracions d' algunes funcions glandulars i a través del sistema nerviós vegetatiu: trastorns digestius, respiratoris, vasculars, etc.


OSTEOPATIA VISCERAL
Orientada a actuar sobre els teixits que participen en les funcions de les vísceres (membranes fibroses, músculs, diferents plans de lliscament entre òrgans, vasos sanguinis, nervis).
Es poden trobar adherències i traccions miofascials que dificulten la mobilitat entre les vísceres.
Les tècniques manuals viscerals ajuden a alliberar la falta de mobilitat tornant a trobar una víscera més funcional i saludable.